domingo, 1 de mayo de 2011

1er de maig



Sonet 116

A la unió de dues ànimes lleials
no admeto impediments. L'amor no és amor
si sofreix canvis amb els canvis temporals,
si, mancat de favors, es vincla al desfavor.

Ah, no: l'amor és com el sempre immòbil far
que mira les tempestes i mai no es desfigura.
De cada barca errant és l'estrella polar
d'insondable valor i sondejada altura.

L'amor no és la joguina del temps, ni que l'esclat
de rostre i llavis mori sota la seva falç.
No s'altera l'amor amb la fugacitat,
sinó que sobreviu fins als dies finals.

I si això és un error i em pot ser demostrat,
jo no he escrit mai, ni mai cap home no ha estimat.


William Shakespeare

miércoles, 20 de abril de 2011

SONETO DE LA GUIRNALDA DE ROSAS


¡Esta guirnalda! ¡pronto! ¡que me muero!
¡Teje deprisa! ¡canta! ¡gime! ¡canta!
que la sombra me enturbia la garganta
y otra vez viene y mil la luz de enero.

Entre lo que me quieres y te quiero,
aire de estrellas y temblor de planta,
espesura de anémonas levanta
con oscuro gemir un año entero.

Goza el fresco paisaje de mi herida,
quiebra juncos y arroyos delicados.
Bebe en muslo de miel sangre vertida.

Pero ¡pronto! Que unidos, enlazados,
boca rota de amor y alma mordida,
el tiempo nos encuentre destrozados.

viernes, 15 de abril de 2011

lunes, 11 de abril de 2011

RANCHERA


La noche de mi mal.


(José Alfredo Jiménez)


"No quiero ni volver a oir tu nombre,

no quiero ni saber a dónde vas".

Así me lo dijiste aquella noche,

aquella negra noche de mi mal.


Si yo te hubiera dicho ¡No te vayas!,

Qué triste me esperaba el porvenir.

Si yo te hubiera dicho ¡No me dejes!,

mi propio corazón se iba a reir.


Por eso fue que me viste tan tranquilo,

caminar serenamente bajo un cielo más que azul;

después, ya ves, me aguanté hasta donde pude,

terminé llorando a mares donde no me vieras tú.